La caça és un privilegi d’uns pocs que limita els drets i genera riscos sobre la majoria de persones, no caçadores

No hi ha cap dubte que la caça és una activitat perillosa que es desenvolupa al mateix medi que molts altres usuaris: excursionistes, corredors, ciclistes, boletaires, ecoturistes, etc.

Tampoc és gaire discutible el fet que la caça la practica un col·lectiu extremadament petit de la població, mentre que els usuaris no caçadors de la natura són potencialment la resta de la ciutadania i que, cada any, s’incrementa més el número d’usuaris del medi natural.

Per tant, els conflictes estan servits. L’ús de la natura per a la cacera impedeix i limita el gaudiment que poden fer la resta d’usuaris. Els caçadors són un lobby poderós amb una gran influència en la majoria de partits polítics, amb presència constant als mitjans de comunicació i veritables poders fàctics, sobretot en algunes poblacions rurals.

La qüestió és qui defensa els drets de la majoria, dels no caçadors?

A Catalunya el 2015 hi havia 46.525 llicències de caça amb arma de foc1, en relació al total de 7.508.106 habitants2. Això suposa un índex del 0’62% del total de població catalana. Això sense comptar els caçadors furtius i sense llicència que actuen al marge de la llei.

En les èpoques de caça (del setembre al març, en molts casos, però també a l’estiu, segons les espècies), aquest petit col·lectiu accedeix al medi natural armat amb escopetes de diferent calibre, i es dedica a caçar milers d’animals, autoritzats per l’administració de la Generalitat de Catalunya.

Imatge llebre ibèrica

Photo by José Manuel Armengod by-nd

En les èpoques de caça (del setembre al març, en molts casos, però també a l’estiu, segons les espècies), aquest petit col·lectiu accedeix al medi natural armat amb escopetes de diferent calibre, i es dedica a caçar milers d’animals, autoritzats per l’administració de la Generalitat de Catalunya.

Que l’activitat cinegètica és perillosa ho certifica el nombre d’accidents que es produeixen durant la seva pràctica. Segons dades de les asseguradores dels caçadors, cada any hi ha a l’Estat Espanyol una mitjana de 55 víctimes mortals de la cacera, la meitat per trets d’escopeta (dades entre 2003 i 2012)3. El nombre de persones ferides cada any oscil·la entre 2.585 i 5.282 al conjunt de l’Estat (FONT: FAADA)4. No disposem de dades específiques per a Catalunya.

Els propis caçadors ho reconeixen en articles del propi sector cinegètic que afirmen:

Vemos tantas barbaridades en las acciones de caza, tanto en menor como en mayor, que lo raro es que no se produzcan más heridos, más muertes entre los cazadores y sus acompañantes 5.

 

Al mateix temps, hi ha 1404 espais lo cinegètics que ocupen 2.910.870 hectàrees, d’un total de 3.210.800 hectàrees del conjunt del país6. És a dir, al 90’6% del territori català s’hi pot caçar, mentre només al 9’4%, no. Això inclou (era d’esperar!) totes les zones urbanes, les reserves naturals i parcs nacionals, les reserves de fauna salvatge  les zones de seguretat. La majoria dels espais cinegètics són Àrees privades i locals de caça (veure mapa).

Mapa amb les àrees de caçaleyenda del mapa

El 0,6% de la població de Catalunya són caçadors i poden caçar al 90% del territori. Prou privilegis! #LaVeritatDeLaCacera Click To Tweet

La Constitució reconeix el dret al medi ambient (“Article 45.1. Todos tienen el derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la persona, así como el deber de conservarlo.”). També l’Estatut de Catalunya reconeix aquest dret (“Article 27.1 Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament.)

A Catalunya, cada anys més i més persones volen gaudir de la natura en molt diverses activitats. Totes elles, amb la vocació d’enriquir-se espiritualment, cuidar la seva salut, collir productes vegetals del bosc, relaxar-se, fer esport o senzillament contemplar el paisatge. Els usuaris de la natura no caçadors es compten per milions, i poden classificar-se en algunes categories clares:

  • Excursionistes
  • Ciclistes
  • Corredors
  • Alpinistes i escaladors
  • Boletaires, recol·lectors d’espàrrecs i similars
  • Fotògrafs de natura
  • Observadors d’ocells o birdwatchers
  • Ecoturistes en general
La caça genera perills i limitacions per als no caçadors: trets, tall de camins, amenaces, contaminació d’aigües i sòls #LaVeritatDeLaCacera Click To Tweet

Davant la manca de dades del nombre d’usuaris de la natura no caçadors, podem fer estimacions a partir d’algunes dades que sí són conegudes.

Els federats a la Federació Catalana d’Entitats Excursionistes són 38.234 el 20157.

Altres federacions d’activitats esportives a la natura són la Federació Catalana de Ciclisme, la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya, la Federació Catalana d’Espeleologia, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, la Federació Catalana d’Hípica, entre d’altres. Entre totes elles sumen centenars de milers de persones federades, i som conscients dels milions de persones més que practiquen qualsevol d’aquestes modalitats esportives sense estar federades.

És il·lustratiu de la manca de cura tant dels caçadors com de les autoritats el fet que s’arribin a autoritzar proves esportives i batudes de caça al mateix indret i dia8. Només la casualitat fa que no hi hagi més accidents.

 

Existeixen estimacions de la població (a nivell estatal) que practica esports a la natura:

persones practiquen esport als espais de caça

El nombre de visitants als Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya es calcula en 5.135.000 (dades de 2013)10. Això no inclou els visitants dels Parcs de la Diputació, que no disposen de dades estimades per al conjunt de la xarxa. Com a exemple, només els visitants atesos als centres d’informació i equipaments al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac van arribar als 62.000 (dades del 2013)11, o les 130.000 persones anuals que visiten el Delta del Llobregat12.

No existeixen dades del nombre de boletaires, observadors d’ocells, fotògrafs de natura o ecoturistes en general, però és evident que són centenars de milers. Segons algunes fonts, estaríem parlant d’uns 2’5 milions d’aficionats als bolets13.

En conjunt, podem dir que milions de persones gaudeixen de la natura de forma més o menys regular, i accedeixen als espais naturals amb la intenció de gaudir lliurement d’un entorn tranquil i de gran bellesa estètica.

Tanmateix, l’ús del medi natural per part de tota la població es veu afectat per la pràctica de la caça. Podem enumerar una sèrie d’interferències i riscos generats per la caça en relació a la gran majoria de persones no caçadores usuàries de medi natural:

  1. Risc per a la integritat física per rebre l’impacte de munició (perdigons, bales o fletxes)
  2. Amenaces o coaccions per part de caçadors quan són “molestats” en la seva pràctica
  3. Restricció en l’accés a finques forestals convertides en àrees privades de caça, amb tancats de filferro espinós, electrificades, etc.
  4. Camins públics tallats il·legalment
  5. Camins públics tallats amb la connivència de les autoritats (Ajuntaments, Diputacions, Generalitat…)
  6. Contaminació dels sòls i aigües per la munició i altres materials.
  7. Alliberament de fauna criada en captivitat o hibridació d’animals salvatges amb variants domèstiques, que poden provocar accidents sobre les persones i els vehicles.
  8. La caça mata una quantitat tan gran d’animals (1’2 milions anuals a Catalunya i uns 25 milions a Estanya) i espanta/estresa als que no mata, minvant o anul·lant el potencial de molts espais naturals per acollir activitats d’observació d’aquesta fauna i d’educació ambiental. I per tant, perjudicant el seu potencial pel turisme sostenible que milloraria l’economia de la població rural

CONCLUSIONS

La cacera és una activitat que practica una ínfima minoria de la població (el 0’62%), i que xoca frontalment amb els drets de la majoria de població no caçadora (el 99’38%). Denunciem que Catalunya és un país on la immensa majoria del territori queda reservada a un col·lectiu minoritari que du a terme una activitat perillosa en benefici propi, perjudicant a la majoria de la població.

La cacera és perillosa, tal com demostren les xifres d’accidents, ferits i morts.

És per tot això que des de la campanya La Veritat de la Cacera reclamem a les autoritats catalanes un gir radical en la gestió del medi natural que garanteixi la protecció de la gran majoria de la població que som no caçadors i que ens veiem perjudicats per aquesta activitat.

Fonts documentals:

  1. Idescat
  2. Idescat/economia
  3. mutuasport.com
  4. Faada
  5. El coto de caza
  6. Idescat
  7. Feec
  8. El Llobregat
  9. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. 2015. Anuario de Estadísticas Deportivas, 2015. Pp. 137. SecretaríaGeneral Técnica. Subdirección General de Documentación y Publicaciones.
  10. Idescat
  11. Diba
  12. Delta Llobregat.cat
  13. Directa Ripollès
Ens ajudes a difondre aquesta notícia?
Bookmark the permalink.

Comments are closed